1. Això diu el Senyor: «El cel és el meu tron,i la terra, l’escambell dels meus peus.Quina casa em podríeu edificar?A quin lloc podria residir?
2. Tot ho ha fet la meva mà,i per això tot existeix.Ho dic jo, el Senyor.Jo poso els meus ullsen el desvalgut i afligit,que s’afanya a complirla meva paraula.
3. Hi ha qui em sacrifica torosperò també éssers humans,m’immola bocsi també em desnuca gossos,em presenta ofrenes legítimesi també sang de porc,em crema encensperò beneeix qualsevol déu.Han preferit aquests camins,perquè es complauenen ritus detestables.
4. Doncs jo prefereixo burlar-me d’ellsi enviar-los allò que els espanta.Quan jo els cridava,cap d’ells no responia;quan els parlava, no m’escoltaven.Feien allò que em disgusta,preferien el que em desplau.»
5. Escolteu, vosaltres,la paraula del Senyor,els qui us afanyeu a complir-la.Els germans vostres que us detesteni us exclouenper causa del Senyor, diuen:«Que el Senyor mostri la seva glòriai us puguem veure feliços!»Però tots ells quedaran confosos.
6. Una veu arriba de la ciutat,un clam ve del temple:és la veu del Senyor que dónaals seus enemicsla paga que es mereixen.
7. Jerusalem ha infantatabans de tenir els dolors del part.Abans de venir-li les fiblades,ja ha posat al món un fill.
8. Qui ha sentit a dir una cosa així?Qui ha vist mai res de semblant?Podria néixer un país en un sol dia?Qui podrà infantar d’un sol coptot un poble?Però Sió ha infantat els seus fills,quan tot just començavaa sentir els dolors.
9. Diu el Senyor, el teu Déu:«Si sóc jo qui obre el pas a l’infant,haig d’impedir que neixi?Sóc jo qui el faig néixer:no el privaré pas de veure la llum.»
10. Alegreu-vos amb Jerusalem,feu festa amb ellatots els qui l’estimeu.Alegreu-vos del seu goigtots els qui portàveu dol per ella.
11. Xuclareu i us saciareudel seu pit que consola,sereu alletats amb les delíciesdel seu ric aliment.