11. »Però als qui m’heu abandonata mi, el Senyor,i heu oblidat la meva muntanya santa,als qui pareu taula a Gad,déu de la sort,i vesseu libacions en honor de Mení,déu del destí,
12. jo us destino a morir per l’espasa:tots haureu d’agenollar-vosi us degollaran.Quan jo us cridava, no em responíeu;quan us parlava, no m’escoltàveu.Fèieu allò que em disgusta,preferíeu el que em desplau.
13. Ara, doncs, jo, el Senyor Déu,us faig saber això:Els meus servents menjaran,i vosaltres passareu fam;els meus servents podran beure,i vosaltres passareu set;els meus servents viuran feliços,i vosaltres estareu avergonyits;
14. els meus servents cridaran de goigamb l’alegria al fons del cor,i vosaltres cridareu de dolor,xisclareu destrossats.
15. Els meus elegitspronunciaran el vostre nom,però tan sols quan maleeixin dient:“Que el Senyor Déuet faci morir com a tal i tal d’ells!”En canvi, a favor dels meus servents,serà invocat un altre nom:
16. arreu de la terra,el qui vulgui ser beneït,ho serà pel nomdel “Déu veritable”,i el qui juri,també ho farà per aquest nom.»«Tothom oblidaràels desastres del passat,els meus ulls no els tornaran a veure.
17. Crearé un cel nou i una terra nova.Ningú no es recordarà del passat,no hi pensarà mai més.
18. Alegreu-vos,exulteu amb una joia eternapel que jo crearé:crearé una Jerusalem joiosa,el seu poble desbordarà d’alegria.