11. Llavors el poble es recordàdels primers temps de Moisès:«On és ara el qui els va treure del mar,amb els pastors del seu ramat?On és el qui va posar enmig d’ellsel seu esperit sant?
12. Ell acompanyava Moisèsamb el seu braç gloriós,dividia les aigües davant d’ellsi es feia així un nom etern.
13. Els conduïa pel fons del mar,sense ensopegar,com els cavalls per l’estepa
14. o com els animalsquan baixen a la plana.L’esperit del Senyor els guiavacap al lloc de repòs.»Així, Senyor, menaves el teu poblei et feies un nom gloriós.
15. Guaita, Senyor, des del cel,mira des de la teva mansiósanta i esplèndida.Què se n’ha fet, del teu amor ardenti de les teves proeses?¿Ja no es commouen per nosaltresles teves entranyes?¿S’ha estroncatla teva misericòrdia?
16. Tu ets el nostre pare,perquè Abraham no sap qui somi Jacob no ens ha conegut.Tu, Senyor, ets el nostre pare;des de sempre, el teu nom és«Redemptor nostre».