13. ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor,ens apartàvem de tu, Déu nostre.Parlàvem d’oprimir i de revoltar-nos,no dúiem al cor res més que enganys.
14. Per això et negues a fer-nos justícia,es manté lluny la teva salvació.I és que la bona fe ensopegapels carrers,i l’honradesa no sap com entrar.
15. No es veu per enlloc la bona fe,i el qui s’aparta del malacaba espoliat.El Senyor ho ha vist, i li desplauque el dret sigui trepitjat.
16. Ha vist que ningú no se’n preocupa,s’admira que ningú no el defensi.Llavors el seu braçli ha donat la victòria,l’ha sostingut la seva justícia.
17. S’ha posat la justícia per cuirassa,i per casc, la salvació.S’ha vestit amb la túnica del càstig,s’ha embolcallat de zelcom d’un mantell.
18. Qui l’haurà feta, la pagarà:la fúria del Senyor escometràels adversaris,els seus enemics ho pagaran;ho pagaran fins i totels qui viuen lluny, a les illes.
19. Llavors, de llevant fins a ponentreconeixeran el nom del Senyori la seva glòria;quan l’enemic arribarà com la riuada,una bufada del Senyorel farà retrocedir.
20. El Senyor vindrài alliberarà Siói els rebels del poble de Jacobque s’hauran convertit.Ho diu el Senyor.
21. El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»