10. Avancem a les palpentes com els cecs,no hi veiem, caminem insegurs.En ple migdia ensopeguemcom si fos de nit.Tenim bona salut,però ens assemblem als morts.
11. Tots esbrameguem com els óssosi parrupem com els coloms.Esperàvem que ens faries justícia,però no la veiem enlloc.Confiàvem en la teva salvació,però és lluny de nosaltres.
12. Massa sovint hem estat infidels,i els nostres pecatsens acusen davant teu.Estem carregats de faltes,prou coneixem les nostres culpes:
13. ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor,ens apartàvem de tu, Déu nostre.Parlàvem d’oprimir i de revoltar-nos,no dúiem al cor res més que enganys.
14. Per això et negues a fer-nos justícia,es manté lluny la teva salvació.I és que la bona fe ensopegapels carrers,i l’honradesa no sap com entrar.
15. No es veu per enlloc la bona fe,i el qui s’aparta del malacaba espoliat.El Senyor ho ha vist, i li desplauque el dret sigui trepitjat.
16. Ha vist que ningú no se’n preocupa,s’admira que ningú no el defensi.Llavors el seu braçli ha donat la victòria,l’ha sostingut la seva justícia.
17. S’ha posat la justícia per cuirassa,i per casc, la salvació.S’ha vestit amb la túnica del càstig,s’ha embolcallat de zelcom d’un mantell.