13. Quan demanis ajuda,ja veurem si et salvala colla dels teus ídols.A tots se’ls endurà una ventada,un cop de vent els escombrarà.Però els qui es refugien en mirebran en propietat el país,posseiran la meva muntanya santa.»
14. Diu el Senyor:«Esplaneu, esplaneu el camí,assenyaleu-lo,aparteu els obstaclesde la ruta del meu poble.»
15. Això us fa saberel qui és alt i excels,que resideix en un palau eterni té un nom sant:«Jo visc a les altures, en un lloc sant,però estic amb els qui se sentendesfets i enfonsats:reanimaré els qui estan enfonsats,faré reviure els qui se senten desfets.
16. No vull acusar sense fini em mantindré irritat per sempre:s’estroncaria l’alè de vidaque ve de mi mateix,quan sóc jo qui ha creattot el que respira.
17. M’indignaven els fraus del meu poble.Tant em van indignar,que el vaig ferir i me’n vaig apartar.Però ell s’obstinava a seguirels seus propis camins:
18. prou que he vist per on anava!Tanmateix, jo el curaré, el guiaréi l’ompliré de consol,a ell i als qui ploren amb ell.
19. Faré brotar aquest fruitdels seus llavis:Pau, pau per a tots,els de lluny i els de prop!Jo, el Senyor, ho he dit, i els curaré.»
20. Però els malvatssón com la mar embravida,que ningú no pot calmar:les seves aigües escupen fang i llot.
21. «No hi ha pau per als malvats.»Ho ha dit el meu Déu.