8. Acabaran com un vestit menjatper la tinya,com llana consumida per les arnes.Però la meva justícia dura per sempre,la meva salvació, segles i segles.»
9. Desvetlla’t, desvetlla’t,revesteix-te de poder,braç del Senyor!Desvetlla’t com abans,com en temps antics.¿No ets tu qui va esquarterarel monstre Rahabi va matar el Drac de la mar?
10. ¿No ets tu qui va eixugar la mar,les aigües abismals de l’oceà,i en les fondàries marinesva obrir un camíperquè hi passessinels qui havies alliberat?
11. Els redimits del Senyor retornaran,entraran a Sió cridant de goig,coronats d’una joia sense fi.Vindran la felicitat i l’alegria,fugiran els planys i la tristesa.
12. «Sóc jo, el Senyor,sóc jo qui us consola.Per què tens por, Sió,d’homes mortals,de simples humansque valen tant com l’herba?
13. ¿No recordesque t’he creat jo, el Senyor,jo que he desplegat el celi he posat els fonaments de la terra?Tremoles de por tot el diadavant la fúria de l’opressor,com si fos capaç de destruir-te.Però, què en queda, de la seva fúria?
14. Ben aviat, el qui anava ajupitserà alliberat.No morirà, no baixarà a la fossa,i el pa no li mancarà mai més.
15. Jo sóc el Senyor, el teu Déu.Quan remoc la mar,bramulen les onades.El meu nom és “Senyor de l’univers”.
16. T’he posat als llavisles meves paraules,t’he amagat a l’ombra de la meva màper plantar de nou el celi fonamentar la terra,per dir a Sió: Ets el meu poble.»
17. Desvetlla’t, desvetlla’t,alça’t, Jerusalem,tu que has begut de mans del Senyorla copa del seu enuig;has begut fins a l’última gotala copa que embriaga.
18. Dels fills que infantaves,cap no et feia costat;dels fills que criaves,cap no et donava la mà.
19. T’han caigut al damuntdues desgràcies:destrossa i ruïna, fam i espasa.Però qui et planyia?Qui et podia consolar?
20. Els teus fills, extenuats,jeien a les cantonades,com antílops atrapats al filat,saciats de l’enuig del Senyor,de l’escarment del teu Déu.
21. Escolta, doncs, Jerusalem,la dissortada,l’embriagada, i no pas de vi.
22. Això et fa saber el teu Senyor,el teu Déu,el defensor de la causa del seu poble:«T’he pres de les mansla copa que embriaga,la copa del meu enuig,i no en beuràs mai més.
23. L’he passada als teus botxins,que t’humiliaven i et deien:“Ajeu-te, que et passarempel damunt!”I tu els paraves l’esquenacom un enllosat,com un carrer sota els peusdels qui el trepitgen.»