16. T’he posat als llavisles meves paraules,t’he amagat a l’ombra de la meva màper plantar de nou el celi fonamentar la terra,per dir a Sió: Ets el meu poble.»
17. Desvetlla’t, desvetlla’t,alça’t, Jerusalem,tu que has begut de mans del Senyorla copa del seu enuig;has begut fins a l’última gotala copa que embriaga.
18. Dels fills que infantaves,cap no et feia costat;dels fills que criaves,cap no et donava la mà.
19. T’han caigut al damuntdues desgràcies:destrossa i ruïna, fam i espasa.Però qui et planyia?Qui et podia consolar?
20. Els teus fills, extenuats,jeien a les cantonades,com antílops atrapats al filat,saciats de l’enuig del Senyor,de l’escarment del teu Déu.
21. Escolta, doncs, Jerusalem,la dissortada,l’embriagada, i no pas de vi.
22. Això et fa saber el teu Senyor,el teu Déu,el defensor de la causa del seu poble:«T’he pres de les mansla copa que embriaga,la copa del meu enuig,i no en beuràs mai més.
23. L’he passada als teus botxins,que t’humiliaven i et deien:“Ajeu-te, que et passarempel damunt!”I tu els paraves l’esquenacom un enllosat,com un carrer sota els peusdels qui el trepitgen.»