9. a dir als empresonats:“Veniu a fora”,i als qui viuen a la fosca:“Sortiu a la llum.”Pasturaran per tots els caminsi trobaran pastures en tots els rasos;
10. no passaran fam ni set,no els farà malel sol ni la xardor,perquè els guiaràel qui se’n compadeixi els conduiràa les fonts d’aigua.
11. Convertiré les muntanyes en camins,quedaran anivellades les meves rutes.
12. Mireu com arriben de lluny!Uns vénen del nord i de ponent;altres, de les fronteres d’Etiòpia.»
13. Cel, clama amb entusiasme;celebra-ho, terra;muntanyes, esclateu en crits de goig,perquè el Senyor consola el seu poblei es compadeix dels afligits.
14. Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,el meu Déu s’ha oblidat de mi.»
15. El Senyor li respon:«¿Pot oblidar-se una maredel seu infantó,pot deixar d’estimarel fill de les seves entranyes?Però, ni que alguna l’oblidés,jo mai no t’oblidaria.
16. Et duc gravadaa les palmes de les mans,tinc sempre presents els teus murs.
17. »Els qui ara et construeixens’afanyen mésque els teus destructors;ja són lluny els qui et devastaven.
18. Alça els ulls i mira al teu voltant:tots aquests s’apleguenper venir cap a tu.Jo, el Senyor, ho afirmo,tan cert com visc:Ells seran l’ornament dels teus vestits,i tu te’n guarniràs com una núvia.
19. Eres tota ruïna i desolació,un país devastat,però ara ja ets massa estretaper a encabir tots els teus habitants;ja s’han allunyatels qui t’havien destruït.
20. Aviat sentiràs el que et diuenels fills que donaves per perduts:“No hi cabem! Fes-nos lloc,que puguem habitar-hi.”