13. Cel, clama amb entusiasme;celebra-ho, terra;muntanyes, esclateu en crits de goig,perquè el Senyor consola el seu poblei es compadeix dels afligits.
14. Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,el meu Déu s’ha oblidat de mi.»
15. El Senyor li respon:«¿Pot oblidar-se una maredel seu infantó,pot deixar d’estimarel fill de les seves entranyes?Però, ni que alguna l’oblidés,jo mai no t’oblidaria.
16. Et duc gravadaa les palmes de les mans,tinc sempre presents els teus murs.
17. »Els qui ara et construeixens’afanyen mésque els teus destructors;ja són lluny els qui et devastaven.
18. Alça els ulls i mira al teu voltant:tots aquests s’apleguenper venir cap a tu.Jo, el Senyor, ho afirmo,tan cert com visc:Ells seran l’ornament dels teus vestits,i tu te’n guarniràs com una núvia.
19. Eres tota ruïna i desolació,un país devastat,però ara ja ets massa estretaper a encabir tots els teus habitants;ja s’han allunyatels qui t’havien destruït.
20. Aviat sentiràs el que et diuenels fills que donaves per perduts:“No hi cabem! Fes-nos lloc,que puguem habitar-hi.”
21. Tu pensaràs dintre teu:“Qui m’ha infantat tots aquests fills?Si jo no en tenia, estèril com era,i vivia deportada, lluny del país!Aquests, doncs, qui els ha pujat?Si jo havia quedat sense ningú!D’on han sortit tots aquests?”»
22. Això diu el Senyor Déu:«Amb la mà faré senyal a les nacions,aixecaré el meu estendardals ulls dels pobles,i portaran en braços els teus fills,i les teves filles a l’espatlla.
23. Tindràs reis per mainaders,les princeses et faran de dides.Es prosternaran al teu davanti lleparan la pols dels teus peus.Llavors sabràs que jo sóc el Senyori que no queden decebutsels qui confien en mi.