1. Escolteu els qui viviu lluny,a les illes!Estigueu atents, pobles llunyans!Abans de néixer,el Senyor em va cridar,va pronunciar el meu nomquan era a les entranyes de la mare.
2. Ha fet dels meus llavisuna espasa tallant,m’amaga a l’ombra de la seva mà.M’ha convertit en una fletxa aguda,ben guardada en el seu buirac.
3. M’ha dit: «Ets el meu servent;en tu, Israel,faig resplendir la meva glòria.»
4. Jo pensava: «M’he cansat en va,he consumit per no resles meves forces.»Però el Senyor té a les mansla meva causa,el meu Déu m’ha guardatla recompensa.
5. Ara ha parlat el Senyor,ell que m’ha formatdes del si de la mareperquè fos el seu servent,perquè fes tornar cap a ellel poble de Jacobi aplegués Israel al seu voltant.Als ulls del Senyor jo sóc preciós;el meu Déu és la meva força.
6. M’ha dit: «És massa pocque siguis el meu serventper a restablir les tribus de Jacobi fer tornar els supervivents d’Israel.Jo t’he fet llum de les nacionsperquè portis la meva salvaciód’un cap a l’altre de la terra.»