10. T’he depurat, però no al foc,com fan amb la plata,sinó en el gresol del sofriment.
11. Ho he fet per mi, ben bé per mi.¿Podria suportar que em deshonressin?No cediré a d’altres la meva glòria.»
12. «Escolta’m, poble de Jacob,Israel, a qui jo he cridat.Jo sóc. Sóc el primeri seré també el darrer.
13. Les meves mans van posarels fonaments de la terrai van desplegar el cel.Quan jo els crido,compareixen l’una i l’altre.
14. Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu:Qui de tots aquells va predir això?L’estimat del Senyorcomplirà el seu volercontra Babilònia,el seu braçs’abatrà sobre els caldeus.
15. Sóc jo, sóc jo qui ho va predir,i l’he cridat;jo l’he fet venir,i ha triomfat la seva missió.
16. Acosteu-vos i escolteu-me:Des del principius he parlat obertament;jo era presentquan tot allò començava.»I ara el Senyor Déu m’envia.Ho fa el seu Esperit.
17. El Senyor, que t’allibera,el Sant d’Israel, et diu això:«Jo, el Senyor, sóc el teu Déu.Jo t’ensenyo el que et serà profitósi et guio pel camí que has de seguir.
18. Tant de bo haguessis fet casdel que jo mano!T’hauria cobert a riuades la pau,la justícia t’hauria inundatcom les ones de la mar;
19. els teus fills, els teus plançons,serien tants com els gransde grava o de sorra.Però sàpigues que el teu nommai no desapareixerà,no serà esborrat del meu davant.»
20. Sortiu de Babilònia,fugiu d’entre els caldeus.Amb crits d’alegriaanuncieu aquesta nova,feu-la arribarfins a l’extrem de la terra.Digueu: «El Senyor ha alliberatel poble de Jacob, el seu servent.»
21. No han patit setquan els conduïa per terres àrides;per a ells ha fet néixerl’aigua de la roca:tot just l’ha esberlada,l’aigua s’ha escolat.