17. I després, del tros que sobra,se’n fa un déu, el seu ídol,es prosterna, l’adorai li adreça aquesta pregària:«Salva’m, tu que ets el meu déu!»
18. Aquesta gent no sap què fa,no entén res;té els ulls massa entelatsper a veure-hi,el cor massa ofuscatper a comprendre.
19. Cap d’ells no reflexiona,ni té prou seny ni entenimentper a dir-se:«He cremat la meitat de l’arbre:he cuit el pa en el caliu,hi he rostit la carn i me l’he menjada.Però de l’altra meitat,¿puc fer-ne una cosa detestablei adorar així un tros de fusta?»
20. Aquesta gent s’alimenta de cendres:el seu cor equivocat els fa delirari no els traurà del seu error.Cap d’ells no serà capaç de dir-se:«¿No és pura mentidael que tinc a la mà?»
21. «Israel, poble de Jacob,recorda que tu ets el meu servent.Jo et vaig formar perquè em servissisi no t’oblidaré mai, Israel.
22. He fos com un núvolla teva infidelitat,he desfet com la boira els teus pecats.Torna a mi, que jo t’allibero.»
23. Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa!Aclameu-lo, fondàries de la terra!Arbres, boscos i muntanyes,esclateu en crits d’alegria!El Senyor ha alliberatel poble de Jacob,fa resplendir la seva glòria a Israel.
24. Això et diu el Senyor,el qui t’allibera,el qui t’ha formata les entranyes de la mare:«Jo, el Senyor, ho he creat tot.Jo, tot sol, he desplegat el celi he esplanat la terra,sense que ningú m’ajudés.
25. Jo desmenteixoels presagis dels endevins,faig desvariejarels qui prediuen el futur,capgiro els pronòstics dels savis,canvio en deliri la seva ciència.
26. Jo confirmo les paraulesdel meu serventi faig que es compleixin els anuncisdels seus missatgers.Dic a Jerusalem que serà repoblada,i a les viles de Judà,que seran reconstruïdes.Jo les aixecaré de les seves ruïnes.
27. Ordeno a la mar que s’eixugui,a les aigües abismalsque s’estronquin.
28. Dic al rei Cirque l’escullo com a pastorper a realitzar tot el meu propòsit.Ell manarà de reconstruir Jerusalemi posar els fonaments del temple.»