14. i tallin cedres en honor d’ell.Ha triat un roure o una alzinai el fa pujar fermentre els arbres del bosc.Ha plantat un pique la pluja farà créixer
15. i, quan serà gran,servirà per a cremar:n’agafarà llenya per escalfar-seo l’encendrà per coure el pa;però també li serviràper a fer-ne un déu i adorar-lo,per a fabricar un ídoli prosternar-se als seus peus.
16. En crema la meitat al foc,i aquesta meitat li serveixper a menjar carn,per a coure’n a la brasatanta com vulgui;també s’escalfa al foc i exclama:«Oh, quina escalfor,hi ha un bon caliu!»
17. I després, del tros que sobra,se’n fa un déu, el seu ídol,es prosterna, l’adorai li adreça aquesta pregària:«Salva’m, tu que ets el meu déu!»
18. Aquesta gent no sap què fa,no entén res;té els ulls massa entelatsper a veure-hi,el cor massa ofuscatper a comprendre.
19. Cap d’ells no reflexiona,ni té prou seny ni entenimentper a dir-se:«He cremat la meitat de l’arbre:he cuit el pa en el caliu,hi he rostit la carn i me l’he menjada.Però de l’altra meitat,¿puc fer-ne una cosa detestablei adorar així un tros de fusta?»
20. Aquesta gent s’alimenta de cendres:el seu cor equivocat els fa delirari no els traurà del seu error.Cap d’ells no serà capaç de dir-se:«¿No és pura mentidael que tinc a la mà?»
21. «Israel, poble de Jacob,recorda que tu ets el meu servent.Jo et vaig formar perquè em servissisi no t’oblidaré mai, Israel.
22. He fos com un núvolla teva infidelitat,he desfet com la boira els teus pecats.Torna a mi, que jo t’allibero.»
23. Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa!Aclameu-lo, fondàries de la terra!Arbres, boscos i muntanyes,esclateu en crits d’alegria!El Senyor ha alliberatel poble de Jacob,fa resplendir la seva glòria a Israel.