1. «Però ara escolta, Jacob,servent meu,poble d’Israel, que jo m’he escollit.
2. Això et diu el Senyor que t’ha creat,que t’ha formata les entranyes de la mare,el qui t’ajuda:No tinguis por, Jacob, servidor meu,Jeixurun, que jo m’he escollit.
3. Abocaré aigua sobre el país assedegat,correran rierols per la terra eixuta.Abocaré el meu esperitdamunt els teus fills,beneiré els teus plançons,
4. i creixeran entre l’herbei,com els salzesvora els corrents d’aigua.
5. Un dirà: “Jo sóc del Senyor”,un altre posarà als seusel nom de Jacob,un altre escriurà a la seva mà:“Sóc del Senyor”,i dirà ben alt el nom d’Israel.»
6. Això diu el Senyor, rei d’Israel,el qui l’allibera,el Senyor de l’univers:«Jo sóc el primer i el darrer;fora de mi no hi ha cap Déu.
7. Qui és com jo? Que parli ben alt!Que em vagi explicantel que ha passatdes que jo vaig fundarels primers pobles,i que faci saber a tothom el futur,les coses que vindran.
8. »No tingueu por, no us esglaieu!¿No us ho havia fet saber?¿No us ho havia anunciatfa molt de temps?Vosaltres en sou testimonis:no hi ha Déu fora de mi,no hi ha cap altra rocaque jo hagi conegut.»
9. Els qui fabriquen ídols no són res.De què els serveixenels seus déus preciosos?Són uns testimonisque ni veuen ni saben res,per a vergonya de tots ells.
10. A qui se li acut de fabricar un déuo fondre una estàtuaque no tindrà cap ús?
11. Quedaran avergonyits els còmplicesdels qui pretenen forjar déusi no són més que homes.Que es reuneixin tots,que es presentin:quedaran esglaiats i avergonyits.
12. Un ferrer prepara una eina,l’arroenta a la fornal,la treballa amb el mall,picant amb el seu braç vigorós;quan sent la gana, ja no té força,quan no ha begut, està esgotat.
13. L’escultor amida la fustaamb el cordill,dibuixa amb mangra la imatge,l’entalla amb les seves eines,l’arrodoneix amb el compàsi li dóna una bella forma humana,perquè visqui en un temple