12. Que donin glòria al Senyori facin sentir lluny, a les illes,la seva lloança.
13. El Senyor surt al combatcom un heroi,enardit com un guerrer indomtable.Llança fort el crit de guerrai afronta amb valentia l’enemic.
14. «He callat durant molt de temps,no deia res, em contenia;però ara, com la dona quan infanta,crido, esbufego i panteixo.
15. Abrusaré muntanyes i turons,en ressecaré tota l’herba,convertiré els rius en terra fermai eixugaré els estanys.
16. Conduiré els cecsper camins que no sabien,els guiaré per rutes desconegudes.Al seu davant canviaré en llumles tenebres,i el terreny escabrós en una plana.Aquesta és la meva promesa;la mantinc i la compliré.
17. Tornen enrere, coberts de vergonya,els qui es fiaven dels ídolsi deien a unes estàtues:“Vosaltres sou els nostres déus!”»
18. «Sords, escolteu!Mireu, cecs, i vegeu-hi!
19. Qui és cec, sinó el meu servent?Qui és sord,com l’herald que jo envio?És veritat: ¿qui és cecsinó el qui estava predestinat,cec com el servent del Senyor?
20. Has vist moltes cosesperò no les recordes;hi senties bé però no escoltaves.
21. El Senyor, que és bo,s’havia complaguta fer gran i gloriós el seu designi.
22. Però vet aquí aquest poblecapturat i convertit en botí.Tots han estat caçats a les covesi entaforats en calabossos.Els han capturati ningú no els allibera,són botí que ningú no reclama.
23. Qui de vosaltres vol sentir-ho?Qui vol entendreel que jo havia predit?
24. Qui convertiaels de Jacob en despulles,els d’Israel, en captura?»¿No era el Senyor,contra qui havíem pecatnegant-nos a seguir els seus caminsi a fer cas del seu voler?
25. Per això ell ha abocatsobre el seu poblel’ardor del seu enuig,una guerra violenta,que l’ha envoltat de flames.Però el pobleno ho ha volgut entendre;la guerra s’abrandava dintre d’ell,però ell no n’ha fet cas.