14. »Poble de Jacob, que ets com un cuc,Israel, que ets ben poca cosa,no tinguis por, jo t’ajudo!Ho dic jo mateix, el Senyor.Jo, el Sant d’Israel,sóc el qui t’allibera.
15. Faré de tu un trill tallant,nou, armat amb dents:trillaràs les muntanyes i les trinxaràs,els tossals es tornaran palla fina.
16. Els ventaràs,i se’ls endurà la marinada,la terbolina els dispersarà.I tu t’alegraràs de l’obra del Senyor,et gloriaràs del Sant d’Israel.»
17. «Els pobres i els desvalgutscerquen aigua i no en troben.La set els resseca la llengua.Però jo, el Senyor, els escolto;jo, el Déu d’Israel, no els abandono:
18. faré néixer riusen els tossals més àrids,i fonts al mig de les valls.Transformaré en estanys el desert,en dolls d’aigua, la terra eixuta.
19. En el desert plantaré cedres,acàcies, murtres i oliveres;a l’estepa, al costat dels xiprers,hi faré créixer boixos i savines,
20. perquè tothom vegi i sàpiga,s’adoni i comprenguique ho ha fet la mà del Senyor,que ho ha creat el Sant d’Israel.»
21. El Senyor, rei de Jacob,diu als déus de les nacions:«Veniu a presentar la vostra causa,aporteu les vostres proves.
22. Aporteu-les i anuncieu-nosles coses que passaran.Digueu quins erenels vostres presagis:hi reflexionaremi veurem si s’han complert.O, si no, feu-nos saber què passarà.
23. Anuncieu les coses que vindran,i sabrem si realment sou déus.Feu alguna cosa, bona o dolenta,que tots puguem veure i admirar.
24. Però no! Vosaltres no sou res de res,i les vostres obresni a això no arriben:és un home detestableel qui us escull per déus.
25. »Del nord he suscitat algú que ja ve.Des de llevant ell invoca el meu nom:trepitjarà els governants com el fang,com el terrisser trepitja l’argila.