18. Però el Senyor espera,perquè vol compadir-se de vosaltres;s’alçarà i es mostrarà misericordiós,ja que ell és el Déu just.Feliços els qui esperen en ell.
19. Poble de Sió, que vius a Jerusalem,ja no ploraràs mai més.El Senyor es compadirà de tu,tan bon punt li arribi el teu clam.Així que et senti, et respondrà.
20. El Senyor us donarà a mans plenesel pa i l’aigua que necessitàveu;el qui t’instrueix ja no s’amagarà,el veuràs amb els teus propis ulls.
21. Quan hauràs d’anara dreta o a esquerra,sentiràs que et diuen pel darrere:«Aquest és el camí, segueix-lo.»
22. Tindràs per metall impurla plata que recobria els teus ídols,l’or que adornava les teves estàtues.Els llençaràs com a cosa immundatot dient: «Fora d’aquí!»
23. El Senyor donarà la plujaa la llavor sembrada a la terra.El pa que produiran els campsserà bo i substanciós.Aquell dia el teu bestiarpasturarà en prats immensos.
24. Els bous i els asesque treballen la terramenjaran farratge salat,ventat amb pales i forques.
25. El dia de la gran mortaldat,quan s’esfondraran les torres,a les muntanyes més altesi als turons més elevatshi haurà recs amb aigua abundant.
26. El dia que el Senyorembenarà les ferides del seu poblei el guarirà dels cops rebuts,la lluna brillarà com el sol,i el sol serà set vegades més brillant,com si concentrés en un sol diala llum d’una setmana.
27. El Senyor en persona ve de lluny:és ardent el seu respir,treu el fum a glopades,els seus llavis esclaten de fúria,la seva llengua és un foc devorador,
28. el seu bufec és un torrent desbordatque cobreix fins al coll.Passarà els poblesper un sedàs foradat,els tibarà la bridai els farà desbocar.