1. Ai Ariel, Ariel,Que passi un any rere l’altrei rodi el cicle de les festes:
2. jo assetjaré Ariel, diu el Senyor,i tot seran planys i plors.Tu seràs per a micom l’ariel de l’altar,on es consumeixen les víctimes.
3. Plantaré al teu voltant el campament,t’encerclaré amb estacadesi alçaré contra tu terraplens.
4. Abatuda, parlaràsdes del fons de la terra.La teva paraula, esmorteïda,sortirà de la pols.La teva veu semblarà la d’un esperit,la teva paraula sonaràcom un murmuri.
5. Els estrangers serancom grans de pols,t’inundaran els tiranscom un núvol de pallús.Però tot d’una, d’improvís,
6. intervindrà el Senyor de l’universamb una tronadaeixordadora i terrible,amb un vent tempestuósi amb les flames d’un foc devorador.
7. La munió de poblesque atacaven Ariel,els qui la combatien,l’envoltaven d’estacadesi estrenyien el setge,s’esvaniran com un somni.
8. A la munió de pobles que combatiacontra la muntanya de Sió,els passarà com quan un afamatsomia que menjai es desperta sense res a la boca,o com quan l’assedegatsomia que beui es desperta extenuat,amb la gola eixuta.
9. Esteu desorientats i atordits,teniu els ulls entelats, no veieu res.Aneu com embriacs, però no de vi,us entrebanqueu sense haver begut.