4. Per això us dic:«Deixeu-me estar,que ploraré amargament.No em vulgueu consolarpel desastre del meu poble.
5. El Senyor, Déu de l’univers,ha decretatun dia d’espant, d’ensulsiada,d’esfereïment.A la vall de la Visióes desploma la muralla,i els crits de socorsressonen per les muntanyes.
6. Els soldats d’Elamarriben amb carros i cavalls,armats amb fletxes i arcs;els de Quir han preparat els escuts.
7. Les millors de les teves valls,Jerusalem,són plenes de carros de guerra,i els soldats que els guienhan pres posicionsdavant les teves portes.
8. Han deixat Judà al descobert.»Aquell dia revisàveu les armescustodiades a l’edifici del Bosc
9. i descobríeu molts esvorancsa la muralla de la ciutat de David.Vau recollir aigua a la bassa de baix,
10. vau comptar les cases de Jerusalemi en vau demolir algunesper reforçar la muralla.
11. Construíreu un dipòsitentre els dos mursper recollir-hil’aigua de la bassa vella.Però no vau alçar els ulls a Déu,que havia decidittot el que havia de passar.Ell ho preparava de feia temps,però vosaltres no ho sabíeu veure.
12. Aquell dia,el Senyor, Déu de l’univers,us invitava a plorar i a penedir-vos,a afaitar-vos el capi a vestir-vos de sac.
13. En canvi, tot eren festes i gresca,matàveu moltons i vedells,us atipàveu de carn i de vi tot dient:«Mengem i beguem,que demà morirem.»
14. Però el Senyor de l’universm’ho ha revelat clarament:«Aquest pecat no us serà perdonat,us asseguro que morireu.»Ho declarael Senyor, Déu de l’univers.
15. Això m’ordena el Senyor,Déu de l’univers:«Vés a trobar Xebnà,aquest administrador,aquest cap del palau reial,i digues-li:
16. “Qui ets tu aquí, què hi tens,per a fer-te excavar una tombaen un lloc alt,per a fer-te obrir un sepulcrea la roca?
17. Doncs mira, gran prohom:el Senyor et llançarà lluny,t’embolicarà en un farcell