24. Per això el Senyor,Déu de l’univers, et diu:«Poble meu que habites a Sió,no temis els assiris,ni que et fereixin amb el bastó,ni que aixequin contra tula seva varacom feien els egipcis.
25. Aviat, ben aviat,s’haurà acabat el meu enuig contra tu,i giraré contra ells la meva ira,que serà la seva ruïna.
26. Llavors el Senyor de l’universbrandarà contra ells un fuet,com féu amb Madiana la roca d’Oreb,i alçarà la seva vara contra el mar,com féu contra els egipcis.
27. Aquell dia,et traurà la càrrega de les espatllesi el jou que duus al coll.I seràs tan fortque ja no et podran enjovar.»
28. Les tropes assíries arriben a Aiat,passen per Migron;deixen el bagatge a Micmàs
29. i travessen el congost, tot dient:«Farem nit a Gueba.»Ramà tremola,Guibà de Saül fuig.
30. Crida fort, Bat-Gal·lim!Escolta bé, Laix!Anatot està de dol.
31. Madmenà no sap on va.Gent de Guebim, fortifiqueu-vos!
32. L’invasor ja s’ha plantat a Nobi amenaça la muntanyade la ciutat de Sió,el turó de Jerusalem.
33. El Senyor, Déu de l’univers,destrossa el brancatge.Els arbres més grossos cauen tallats,els més alterosos són abatuts.
34. La destral arrasaràl’espessor del bosc;els arbres immensos del Líbanes desplomaran.