15. Però el Senyor diu:«¿Pot gloriar-se la destralde ser més que el llenyataire?¿Pot la serra creure’smés gran que el serrador?És com si una varavolgués brandar el qui la branda,com si un bastó, que és fusta,volgués aixecar un home.»
16. Per tant, el Senyor,Déu de l’univers,convertirà aquell rei,de gras, en magre,i la seva riquesa serà abrusadacom per un foc abrusador.
17. El Déu sant, llum d’Israel,serà foc i flamaque en un sol diali cremarà i consumiràles espines i els esbarzers,
18. la ufana del bosc i els jardins:aquell rei quedarà consumitdes de l’entranya fins a flor de pell.Serà com un malalt que es decandeix.
19. Un marrec sabria comptarels pocs arbres que li restaran.
20. Aquell dia, la resta d’Israel,els supervivents del llinatge de Jacob,deixaran de confiaren aquell qui només els feria,i confiaran fermamenten el Senyor, Déu sant d’Israel.
21. Una resta, la resta de Jacob,tornarà cap al «Déu heroi».
22. I ni que el teu poble, Israel,fos tan nombrós com els grans de sorrade la vora de la mar,només en tornarà una resta:la destrucció està decidida,la justícia divina es desbordarà.
23. Ben cert, Déu, el Senyor de l’univers,executarà en tot el paísla destrucció que ha decidit.
24. Per això el Senyor,Déu de l’univers, et diu:«Poble meu que habites a Sió,no temis els assiris,ni que et fereixin amb el bastó,ni que aixequin contra tula seva varacom feien els egipcis.
25. Aviat, ben aviat,s’haurà acabat el meu enuig contra tu,i giraré contra ells la meva ira,que serà la seva ruïna.
26. Llavors el Senyor de l’universbrandarà contra ells un fuet,com féu amb Madiana la roca d’Oreb,i alçarà la seva vara contra el mar,com féu contra els egipcis.
27. Aquell dia,et traurà la càrrega de les espatllesi el jou que duus al coll.I seràs tan fortque ja no et podran enjovar.»
28. Les tropes assíries arriben a Aiat,passen per Migron;deixen el bagatge a Micmàs