13. El rei d’Assíria proclama:«Tot això és obra del meu poder,de la meva intel·ligènciai de la meva sagacitat.Faig desaparèixerles fronteres dels poblesi els arrabasso els tresors.Destrono reis d’una envestida.
14. Com qui roba un niui arreplega els ous abandonats,m’he apoderat de tota la terra,he arreplegat les riqueses dels pobles,sense que ningú piulés o parrupésni pogués batre les ales.»
15. Però el Senyor diu:«¿Pot gloriar-se la destralde ser més que el llenyataire?¿Pot la serra creure’smés gran que el serrador?És com si una varavolgués brandar el qui la branda,com si un bastó, que és fusta,volgués aixecar un home.»
16. Per tant, el Senyor,Déu de l’univers,convertirà aquell rei,de gras, en magre,i la seva riquesa serà abrusadacom per un foc abrusador.
17. El Déu sant, llum d’Israel,serà foc i flamaque en un sol diali cremarà i consumiràles espines i els esbarzers,
18. la ufana del bosc i els jardins:aquell rei quedarà consumitdes de l’entranya fins a flor de pell.Serà com un malalt que es decandeix.
19. Un marrec sabria comptarels pocs arbres que li restaran.
20. Aquell dia, la resta d’Israel,els supervivents del llinatge de Jacob,deixaran de confiaren aquell qui només els feria,i confiaran fermamenten el Senyor, Déu sant d’Israel.
21. Una resta, la resta de Jacob,tornarà cap al «Déu heroi».