1. Ai dels qui fan lleis injustesi promulguen decrets opressors!
2. Neguen la justícia als febles,roben el dretals pobres del meu poble;les viudes són el seu botí,espolien els orfes.
3. Què fareu el diaque us demanaran comptes,quan veureu apropar-se la tempesta?A qui acudireu perquè us socorri?On amagareu les vostres riqueses?
4. El qui no s’haurà doblegatentre els altres captiuscaurà sepultat entre els morts.Però, amb tot, no s’ha calmatla indignació del Senyor,i la seva mà continua amenaçant.
5. «Ai dels assiris!Són el bastó amb què jo pego,la vara amb què castigo.
6. Els envio contra una nació infidel,contra un poble que m’irrita,perquè el saquegin, l’espoliïni el trepitgincom el fang dels carrers.
7. Però ells no ho entenen així,no són aquests els seus propòsits:el que volen és exterminari destruir moltes nacions.»
8. El rei dels assiris diu:«Que no són reistots els meus generals?
9. ¿No he fet a Calné el mateixque a Carquemix?¿I a Hamat el mateix que a Arpad?¿I a Samaria el mateix que a Damasc?
10. He sotmès amb el meu poderregnes protegits per molts ídols,amb moltes més estàtuesque Jerusalem i Samaria.
11. I el que vaig fer a Samariai als seus ídols,¿no ho faré també a Jerusalemi a les seves imatges?»
12. Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.
13. El rei d’Assíria proclama:«Tot això és obra del meu poder,de la meva intel·ligènciai de la meva sagacitat.Faig desaparèixerles fronteres dels poblesi els arrabasso els tresors.Destrono reis d’una envestida.
14. Com qui roba un niui arreplega els ous abandonats,m’he apoderat de tota la terra,he arreplegat les riqueses dels pobles,sense que ningú piulés o parrupésni pogués batre les ales.»
15. Però el Senyor diu:«¿Pot gloriar-se la destralde ser més que el llenyataire?¿Pot la serra creure’smés gran que el serrador?És com si una varavolgués brandar el qui la branda,com si un bastó, que és fusta,volgués aixecar un home.»
16. Per tant, el Senyor,Déu de l’univers,convertirà aquell rei,de gras, en magre,i la seva riquesa serà abrusadacom per un foc abrusador.
17. El Déu sant, llum d’Israel,serà foc i flamaque en un sol diali cremarà i consumiràles espines i els esbarzers,