1. Ai dels qui fan lleis injustesi promulguen decrets opressors!
2. Neguen la justícia als febles,roben el dretals pobres del meu poble;les viudes són el seu botí,espolien els orfes.
3. Què fareu el diaque us demanaran comptes,quan veureu apropar-se la tempesta?A qui acudireu perquè us socorri?On amagareu les vostres riqueses?
4. El qui no s’haurà doblegatentre els altres captiuscaurà sepultat entre els morts.Però, amb tot, no s’ha calmatla indignació del Senyor,i la seva mà continua amenaçant.
5. «Ai dels assiris!Són el bastó amb què jo pego,la vara amb què castigo.
6. Els envio contra una nació infidel,contra un poble que m’irrita,perquè el saquegin, l’espoliïni el trepitgincom el fang dels carrers.
7. Però ells no ho entenen així,no són aquests els seus propòsits:el que volen és exterminari destruir moltes nacions.»
8. El rei dels assiris diu:«Que no són reistots els meus generals?
9. ¿No he fet a Calné el mateixque a Carquemix?¿I a Hamat el mateix que a Arpad?¿I a Samaria el mateix que a Damasc?
10. He sotmès amb el meu poderregnes protegits per molts ídols,amb moltes més estàtuesque Jerusalem i Samaria.
11. I el que vaig fer a Samariai als seus ídols,¿no ho faré també a Jerusalemi a les seves imatges?»
12. Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.