6. S’atura i pren mides a la terra,mira, i les nacions s’estremeixen.Les muntanyes perpètues s’esmicolen,s’enfonsen els turons antics,els camins eterns per on passava.
7. He vist esfondrar-seels campaments de Cuixani estremir-se les tendesdel país de Madian.
8. ¿És contra les aigües, Senyor,contra les aigües abismals,que tu t’indignes?¿És contra el marque s’encén el teu enuig,quan avances amb els teus cavalls,amb els teus carros victoriosos?
9. Treus el teu arc de la funda,amb la paraula conjures els dards. PausaLa terra escup les aigües abismals.
10. En veure’t, les muntanyess’estremeixen,un diluvi inunda la terra,bramulen els oceansi alcen onades fins al cel.
11. El sol i la llunas’han quedat al seu palau;per tota llum, volen les teves fletxes,llampegueja l’esclat de la teva llança.
12. Indignat, trepitges la terrai trilles, ple d’enuig, les nacions.
13. Has sortit per salvar el teu poble,per dur la salvació al teu Ungit.Has esclafat el governantdel casal injust,n’has descalçat del tot els fonaments. Pausa
14. Has traspassatamb els seus mateixos dardsels caps dels seus comandantsquan es llançaven, com l’huracà,per dispersar-nos,segurs que, en secret,engolirien l’indefens.