1. Pregària del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot».
2. Senyor, he sentit a direl que havies fet:m’esglaia, Senyor, la teva obra.Manifesta-la en el nostre temps,en el nostre temps fes-la conèixer.I si arribes a enutjar-te,no t’oblidis de tenir misericòrdia.
3. Des de Teman s’acosta Déu,el Sant arribade la muntanya de Paran. PausaLa seva glòria cobreix el celi la seva majestat omple la terra.
4. La seva resplendor és com el sol,dos raigs li surten de la mà:allà s’amaga el seu poder.
5. La pesta camina al seu davanti la febre li segueix les petjades.
6. S’atura i pren mides a la terra,mira, i les nacions s’estremeixen.Les muntanyes perpètues s’esmicolen,s’enfonsen els turons antics,els camins eterns per on passava.
7. He vist esfondrar-seels campaments de Cuixani estremir-se les tendesdel país de Madian.
8. ¿És contra les aigües, Senyor,contra les aigües abismals,que tu t’indignes?¿És contra el marque s’encén el teu enuig,quan avances amb els teus cavalls,amb els teus carros victoriosos?
9. Treus el teu arc de la funda,amb la paraula conjures els dards. PausaLa terra escup les aigües abismals.
10. En veure’t, les muntanyess’estremeixen,un diluvi inunda la terra,bramulen els oceansi alcen onades fins al cel.
11. El sol i la llunas’han quedat al seu palau;per tota llum, volen les teves fletxes,llampegueja l’esclat de la teva llança.
12. Indignat, trepitges la terrai trilles, ple d’enuig, les nacions.
13. Has sortit per salvar el teu poble,per dur la salvació al teu Ungit.Has esclafat el governantdel casal injust,n’has descalçat del tot els fonaments. Pausa
14. Has traspassatamb els seus mateixos dardsels caps dels seus comandantsquan es llançaven, com l’huracà,per dispersar-nos,segurs que, en secret,engolirien l’indefens.
15. Has fet galopar els teus cavallsper dins el mar:s’han agitat les aigües de l’oceà.
16. Quan ho sento,se’m remouen les entranyes;quan se’n parla,els llavis em tremolen;l’esgarrifança em penetra dins els ossos,vacil·len els meus passos.Em quedo esperant el dia del desastre,que caurà sobre el pobleque ens mou guerra.
17. Cert que la figuera no fa fruitni tindrem la collita dels ceps;l’olivera no ha pensat a produiri els camps no donen res per a menjar;no queda cap ovella als corralsni cap bou a les estables.
18. Però jo celebraré el Senyor,feliç de veure que Déu em salva.
19. El Senyor Déu és la meva força,fa els meus peus lleugerscom els dels cérvolsi m’encamina,invencible, cap als cims.Per al mestre de cor.Amb instruments de corda.