4. La seva resplendor és com el sol,dos raigs li surten de la mà:allà s’amaga el seu poder.
5. La pesta camina al seu davanti la febre li segueix les petjades.
6. S’atura i pren mides a la terra,mira, i les nacions s’estremeixen.Les muntanyes perpètues s’esmicolen,s’enfonsen els turons antics,els camins eterns per on passava.
7. He vist esfondrar-seels campaments de Cuixani estremir-se les tendesdel país de Madian.
8. ¿És contra les aigües, Senyor,contra les aigües abismals,que tu t’indignes?¿És contra el marque s’encén el teu enuig,quan avances amb els teus cavalls,amb els teus carros victoriosos?
9. Treus el teu arc de la funda,amb la paraula conjures els dards. PausaLa terra escup les aigües abismals.
10. En veure’t, les muntanyess’estremeixen,un diluvi inunda la terra,bramulen els oceansi alcen onades fins al cel.