7. faré venir contra tu uns estrangers,els més violents de tots els pobles;desembeinaran l’espasa,es llançarancontra el teu art meravellósi violaran la teva esplendor.
8. Et faran baixar a la fossai moriràs de mort violentaen el cor mateix dels mars.
9. Quan siguis davant els teus assassins,¿encara gosaràs dir que ets un déu?En mans dels qui et mataranseràs ben bé un home, i no un déu!
10. Patiràs la mort dels incircumcisosen mans d’estrangers.Sóc jo qui t’ho diu,jo, el Senyor Déu.”
11. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
12. – Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu:»Eres un model de perfecció,ple de seny i de bellesa acabada;
13. habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu,i pedres precioses de tota menaornaven el teu mantell:robí, topazi i diamant,crisòlit, ònix i jaspi,safir, turquesa i beril;els teus joiells i penjollseren cisellats en or,preparats per a tudes del dia que fores creat.
14. Vora el querubí protectord’ales esteses,jo et vaig donar un lloc;feies estadaa la muntanya sagrada dels déus,on passejaves entre pedres de foc.
15. Des del dia que fores creatmantenies una conducta íntegra,però et vas fer culpable.
16. La prosperitat del teu comerçt’omplí de violència i vas pecar;llavors et vaig fer forade la muntanya dels déus,el querubí protector et va treured’entre les pedres de foc.
17. La teva bellesat’ha omplert d’orgull,la teva esplendort’ha fet perdre el seny.Llavors t’he precipitat a terrai t’he convertiten espectacle dels reis.
18. Eren massa les teves culpes:amb els abusos del teu comerçhas profanat els teus santuaris.Per això he fet que s’aixequés de tuuna flamarada que t’ha consumit;tots els qui et miren no veuenmés que cendres escampades.