26. Els teus remers t’havien duta alta marquan el vent de llevantet va desarboraren el cor mateix dels mars.
27. La riquesa,les mercaderies, els productes,els mariners i pilots,els calafatadors, els comerciants,els soldats que duus a bord,la tripulació sencera,tot s’enfonsa dintre el marel dia que naufragues.
28. Quan senten la cridòriadels teus pilots,la gent s’estremeixde la costa estant:
29. tots els remers salten de les naus,els mariners i els pilotses queden a terra.
30. Tothom els sent cridar per tu,clamen amargament;es tiren terra al capi es rebolquen a la cendra.
31. En senyal de dol per tus’afaiten el capi es vesteixen amb roba de sac;per tu ploren amb desconsol,es lamenten amargament.
32. Tot planyent-se entonen una elegia,canten per tu aquesta complanta:»‘Qui era com Tir,tan segura enmig del mar?
33. Quan desembarcaves les mercaderiesproveïes abundosament molts pobles,l’opulència del teu comerçenriquia els reis de la terra.
34. Ara t’has partit enmig del mar,t’has enfonsat a l’abisme,la càrrega i la tripulacióhan naufragat.
35. Els qui habitaven lluny, a les illes,estan consternats;els seus reis tremolen,l’esgarrifança els surt a la cara.
36. Els mercaders de tots els poblesxiulen escruixits per tu:ets l’esglai de tothom.No existiràs mai més.’ ”