15. »Això fa saber a Tir el Senyor Déu: Els qui viuen lluny, a les illes, tremolaran quan sentin l’estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits durant el carnatge que hi haurà dintre teu.
16. Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s’arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s’asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort.
17. Llavors entonaran aquesta complanta:»“Com ha acabat,la ciutat tan celebrada,habitada per gentque venia dels mars!Eren poderosos en el mar,ella i els qui l’habitaven;infonien el terrora tots els qui viuen vora l’aigua.