13. Mentrestant, els capatassos els apressaven dient:– Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!
14. Els capatassos del faraó fins i tot bastonejaven els encarregats dels israelites, que els mateixos capatassos havien designat. Els deien:– Per què aquests dies no enllestiu, com abans, la quantitat de maons que teniu assignada?
15. Llavors els encarregats dels israelites van anar a queixar-se al faraó:– Per què tractes així els teus servents?
16. De palla, no ens en donen, i ens exigeixen que fem la mateixa quantitat de maons. Els teus homes no tenen raó.
17. El faraó va respondre:– Sou una colla de ganduls! Per això dieu que voleu anar a oferir sacrificis al Senyor.
18. Aneu a treballar! No us donaran palla, però heu de produir la mateixa quantitat de maons.
19. Els encarregats dels israelites van veure que estaven en una situació difícil, perquè els havien dit: «No heu de reduir el nombre de maons que teniu assignat per a cada dia.»
20. Quan sortien de parlar amb el faraó, van trobar Moisès i Aaron que els esperaven,
21. i els digueren:– Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos.
22. Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li:– Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m’hi has enviat?
23. Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.