1. Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó:– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu.”
2. El faraó va respondre:– Qui és el Senyor perquè jo n’hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.
3. Ells van insistir:– El Déu dels hebreus se’ns ha aparegut: hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu, perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l’espasa.
4. El rei d’Egipte els respongué:– Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!
5. I va afegir:– ¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?
6. Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:
7. – No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos.
8. Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: “Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!”
9. Carregueu-los de feina; si estan ben ocupats, no tindran temps per a pensar en històries.
10. Els capatassos i els encarregats van anar a dir al poble:– Això diu el faraó: “No us proveiré més de palla.
11. Aneu a recollir-ne vosaltres mateixos on pugueu trobar-ne. Però haureu de mantenir la mateixa producció.”
12. El poble es va dispersar per tot el país d’Egipte a recollir la palla que hi havia als rostolls.
13. Mentrestant, els capatassos els apressaven dient:– Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!
14. Els capatassos del faraó fins i tot bastonejaven els encarregats dels israelites, que els mateixos capatassos havien designat. Els deien:– Per què aquests dies no enllestiu, com abans, la quantitat de maons que teniu assignada?
15. Llavors els encarregats dels israelites van anar a queixar-se al faraó:– Per què tractes així els teus servents?
16. De palla, no ens en donen, i ens exigeixen que fem la mateixa quantitat de maons. Els teus homes no tenen raó.
17. El faraó va respondre:– Sou una colla de ganduls! Per això dieu que voleu anar a oferir sacrificis al Senyor.
18. Aneu a treballar! No us donaran palla, però heu de produir la mateixa quantitat de maons.
19. Els encarregats dels israelites van veure que estaven en una situació difícil, perquè els havien dit: «No heu de reduir el nombre de maons que teniu assignat per a cada dia.»
20. Quan sortien de parlar amb el faraó, van trobar Moisès i Aaron que els esperaven,
21. i els digueren:– Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos.
22. Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li:– Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m’hi has enviat?
23. Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.