1. Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó:– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu.”
2. El faraó va respondre:– Qui és el Senyor perquè jo n’hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.
3. Ells van insistir:– El Déu dels hebreus se’ns ha aparegut: hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu, perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l’espasa.
4. El rei d’Egipte els respongué:– Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!
5. I va afegir:– ¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?
6. Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:
7. – No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos.
8. Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: “Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!”
9. Carregueu-los de feina; si estan ben ocupats, no tindran temps per a pensar en històries.
10. Els capatassos i els encarregats van anar a dir al poble:– Això diu el faraó: “No us proveiré més de palla.
11. Aneu a recollir-ne vosaltres mateixos on pugueu trobar-ne. Però haureu de mantenir la mateixa producció.”
12. El poble es va dispersar per tot el país d’Egipte a recollir la palla que hi havia als rostolls.
13. Mentrestant, els capatassos els apressaven dient:– Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!