3. Però el poble tenia set i murmurava contra Moisès. Deia:– Per què ens has tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar?
4. Moisès va clamar al Senyor:– Què haig de fer per aquest poble? Acabaran apedregant-me.
5. El Senyor respongué a Moisès:– Passa al davant del poble i fes-te acompanyar d’alguns ancians d’Israel; pren el bastó amb què donaves cops al Nil, i camina.
6. Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l’Horeb. Tu dóna un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d’Israel,
7. i donà a aquell lloc el nom de Massà i Meribà (que vol dir «prova» i «discussió»), perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres?»
8. Llavors els amalequites van venir a Refidim per atacar Israel.
9. Moisès digué a Josuè:– Escull uns quants homes que ens defensin i vés demà a lluitar contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb el bastó de Déu a la mà.
10. Josuè va fer com li havia dit Moisès i va atacar els amalequites. Mentrestant, Moisès, Aaron i Hur havien pujat dalt el turó.
11. Si Moisès alçava la mà, guanyava Israel; però si l’abaixava, guanyaven els amalequites.
12. Quan a Moisès començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s’hi va asseure. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així les va mantenir fermes fins a la posta del sol.
13. Josuè va desfer la tropa amalequita i els passà a tall d’espasa.
14. Després el Senyor va dir a Moisès:– Escriu això en un document perquè en consti la memòria i comunica-ho a Josuè: “Esborraré d’aquesta terra el record d’Amalec.”
15. Moisès va aixecar un altar i li posà aquest nom: «El Senyor és el meu estendard.»
16. Després va dir:– Una mà s’ha alçat contra el tron del Senyor. Guerra del Senyor contra Amalec per sempre més!