5. Josep ja era a Egipte. En total, els descendents de Jacob eren setanta.
6. Al cap d’un quant temps, Josep va morir, i també tots els seus germans i tota aquella generació.
7. Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país.
8. Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d’Egipte,
9. i digué al seu poble:– Aquests israelites són un poble massa nombrós, més fort que nosaltres.
10. Actuem amb habilitat. Si anessin multiplicant-se, el dia que hi hagués guerra s’aliarien amb els nostres enemics per combatre contra nosaltres, i se n’anirien d’aquest país.
11. Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d’aprovisionament de Pitom i Ramsès.
12. Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça.
13. Per això van esclavitzar els israelites amb duresa
14. i els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l’argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp. Amb tot això els esclavitzaven durament.
15. Hi havia dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà. El rei d’Egipte els digué:
16. – Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que neix un nen, mateu-lo; si és una nena, deixeu-laviure.
17. Però les llevadores temien Déu i no complien les ordres del rei d’Egipte, sinó que deixaven viure els nens.
18. Llavors el rei va cridar les llevadores i els digué:– Per què feu això de deixar viure els nens?