Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40

Antic Testament

Nou Testament

Èxode 1 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

Els egipcis oprimeixen els israelites

1. Aquests són els noms dels fills d’Israel, és a dir, de Jacob, que van entrar amb ell a Egipte, cada un acompanyat de la seva família:

2. Rubèn, Simeó, Leví, Judà,

3. Issacar, Zabuló, Benjamí,

4. Dan, Neftalí, Gad i Aser.

5. Josep ja era a Egipte. En total, els descendents de Jacob eren setanta.

6. Al cap d’un quant temps, Josep va morir, i també tots els seus germans i tota aquella generació.

7. Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país.

8. Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d’Egipte,

9. i digué al seu poble:– Aquests israelites són un poble massa nombrós, més fort que nosaltres.

10. Actuem amb habilitat. Si anessin multiplicant-se, el dia que hi hagués guerra s’aliarien amb els nostres enemics per combatre contra nosaltres, i se n’anirien d’aquest país.

11. Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d’aprovisionament de Pitom i Ramsès.

12. Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça.

13. Per això van esclavitzar els israelites amb duresa

14. i els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l’argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp. Amb tot això els esclavitzaven durament.

15. Hi havia dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà. El rei d’Egipte els digué:

16. – Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que neix un nen, mateu-lo; si és una nena, deixeu-laviure.

17. Però les llevadores temien Déu i no complien les ordres del rei d’Egipte, sinó que deixaven viure els nens.

18. Llavors el rei va cridar les llevadores i els digué:– Per què feu això de deixar viure els nens?

19. Elles respongueren al faraó:– És que les dones hebrees no són com les egípcies; són més valentes i, quan hi arriba la llevadora, ja han tingut el fill.

20. Déu va afavorir les llevadores, i el poble va créixer i arribà a ser molt nombrós.

21. I a les llevadores, que havien temut Déu, ell els va donar una descendència.

22. Finalment el faraó manà a tot el seu poble:– Tireu al Nil tots els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes.