7. Així, l’any dotze del regnat d’Artaxerxes, Aman va fer un decret en aquest sentit. Va tirar els daus de la sort per determinar el dia i el mes i fer morir en una sola jornada tots els connacionals de Mardoqueu. La sort va caure en el dia catorze del mes d’adar.
8. Després Aman digué al rei Artaxerxes:– Hi ha escampada entre les diverses nacionalitats del teu imperi una nació que té costums diferents de les altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils.
9. Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d’extermini, i jo faré entrar al tresor reial tres-centes tones de plata.
10. El rei es va treure l’anell i el donà a Aman perquè segellés les cartes contra els jueus,
11. tot dient-li:– La plata te la pots quedar, i d’aquesta nació fes-ne el que vulguis.
12. El dia tretze del mes primer van ser convocats tots els escribes reials. Seguint les ordres d’Aman, van escriure en nom del rei Artaxerxes als generals i governadors de cada província des de l’Índia fins a Etiòpia, a les cent vint-i-set províncies de l’imperi i als caps de les diverses nacions, a cada una en la seva llengua.