1. Passat un quant temps, el rei Artaxerxes va distingir amb grans honors Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, promovent-lo al rang més alt, per damunt de tots els seus amics.
2. Tota la guàrdia de l’entrada del palau reial s’agenollava i es prosternava davant d’Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l’únic que no s’agenollava i es prosternava.
3. Veient-ho els de la guàrdia, li van dir:– Mardoqueu, per què no fas cas de les ordres del rei?
4. No passava dia que no li ho diguessin, però ell no els escoltava. Finalment van denunciar a Aman que Mardoqueu s’oposava a les ordres del rei. Mardoqueu els havia revelat que ell era jueu.
5. Quan Aman va constatar que Mardoqueu no s’agenollava ni es prosternava davant d’ell, es posà tan furiós
6. que decidí d’exterminar tots els jueus de l’imperi d’Artaxerxes.
7. Així, l’any dotze del regnat d’Artaxerxes, Aman va fer un decret en aquest sentit. Va tirar els daus de la sort per determinar el dia i el mes i fer morir en una sola jornada tots els connacionals de Mardoqueu. La sort va caure en el dia catorze del mes d’adar.
8. Després Aman digué al rei Artaxerxes:– Hi ha escampada entre les diverses nacionalitats del teu imperi una nació que té costums diferents de les altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils.
9. Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d’extermini, i jo faré entrar al tresor reial tres-centes tones de plata.
10. El rei es va treure l’anell i el donà a Aman perquè segellés les cartes contra els jueus,
11. tot dient-li:– La plata te la pots quedar, i d’aquesta nació fes-ne el que vulguis.
12. El dia tretze del mes primer van ser convocats tots els escribes reials. Seguint les ordres d’Aman, van escriure en nom del rei Artaxerxes als generals i governadors de cada província des de l’Índia fins a Etiòpia, a les cent vint-i-set províncies de l’imperi i als caps de les diverses nacions, a cada una en la seva llengua.