7. Exasperàveu el vostre creadoroferint sacrificisals dimonis i no a Déu.
8. Vau oblidar el Déu etern,que us havia nodrit;vau afligir Jerusalem,la qui us criava.
9. Quan ella ha vist que l’enuig de Déuqueia damunt vostre, ha exclamat:«Escolteu, ciutats veïnes de Sió:Déu m’ha cobert d’aflicció.
10. He vist com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.
11. Amb quina alegria jo els havia criat!Amb quantes llàgrimes i planysels vaig dir adéu!
12. Que ningú no vingui a saludar-me:sóc viuda i abandonada de tots.He quedat desertapels pecats dels meus fills,que s’apartaven de la Llei de Déu;
13. no reconeixien els seus preceptes,no seguien els seus manaments,no es deixaven conduirpel camí dret.
14. Veniu, ciutats veïnes de Sió:recordeu com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.
15. L’Etern ha enviat contra ellsuna nació llunyana,desvergonyida i de llengua estrangera,que no respecta els vellsni s’apiada dels infants.
16. S’han endut els fillsque jo, viuda, m’estimava,m’han deixat tota sola,sense filles.
17. »I jo, en què us podré socórrer?
18. Només el qui us ha enviataquests malsus pot treurede les mans dels enemics.
19. Aneu-vos-en, fills meus,aneu-vos-en,que jo em quedo abandonada,solitària.
20. M’he tret els vestitsdels temps feliços,m’he posat roba de sacde suplicant,cridaré davant l’Eternmentre jo visqui.
21. Coratge, fills, clameu a Déu,que us trauràdel poder dels qui us dominen,de les mans dels vostres enemics!
22. Jo espero que l’Etern us salvarà,el Déu sant em dóna aquesta alegria:molt aviat l’Etern, salvador vostre,s’haurà compadit de vosaltres.
23. Jo us deia adéuamb planys i llàgrimes,però Déu us farà tornar a mi,amb alegria i crits de goigper sempre.