1. la saviesa és el llibredels preceptes de Déu,la Llei que existirà per sempre.Tots els qui la guardens’encaminen a la vida,però els qui l’abandonen, moriran.
2. Poble de Jacob,retorna i empara-te’n;camina a l’encontre de la seva claror,vés a trobar la seva llum.
3. No donis a un altre la teva glòria,no cedeixis els teus guanysa un poble estranger.
4. Que en som, de feliços,nosaltres, Israel:nosaltres sabemcom hem de plaure a Déu!
5. Coratge, poble meu,ofrena de memorial per a tot Israel!
6. Si heu estat venutsals pobles estrangers,no és perquè jo us volgués destruir.Heu caiguten mans dels vostres enemicsperquè m’irritàveu a mi,el vostre Déu.
7. Exasperàveu el vostre creadoroferint sacrificisals dimonis i no a Déu.
8. Vau oblidar el Déu etern,que us havia nodrit;vau afligir Jerusalem,la qui us criava.
9. Quan ella ha vist que l’enuig de Déuqueia damunt vostre, ha exclamat:«Escolteu, ciutats veïnes de Sió:Déu m’ha cobert d’aflicció.
10. He vist com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.
11. Amb quina alegria jo els havia criat!Amb quantes llàgrimes i planysels vaig dir adéu!
12. Que ningú no vingui a saludar-me:sóc viuda i abandonada de tots.He quedat desertapels pecats dels meus fills,que s’apartaven de la Llei de Déu;
13. no reconeixien els seus preceptes,no seguien els seus manaments,no es deixaven conduirpel camí dret.
14. Veniu, ciutats veïnes de Sió:recordeu com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.
15. L’Etern ha enviat contra ellsuna nació llunyana,desvergonyida i de llengua estrangera,que no respecta els vellsni s’apiada dels infants.
16. S’han endut els fillsque jo, viuda, m’estimava,m’han deixat tota sola,sense filles.
17. »I jo, en què us podré socórrer?
18. Només el qui us ha enviataquests malsus pot treurede les mans dels enemics.
19. Aneu-vos-en, fills meus,aneu-vos-en,que jo em quedo abandonada,solitària.
20. M’he tret els vestitsdels temps feliços,m’he posat roba de sacde suplicant,cridaré davant l’Eternmentre jo visqui.
21. Coratge, fills, clameu a Déu,que us trauràdel poder dels qui us dominen,de les mans dels vostres enemics!
22. Jo espero que l’Etern us salvarà,el Déu sant em dóna aquesta alegria:molt aviat l’Etern, salvador vostre,s’haurà compadit de vosaltres.
23. Jo us deia adéuamb planys i llàgrimes,però Déu us farà tornar a mi,amb alegria i crits de goigper sempre.
24. Tal com ara les ciutats veïnes mevesus han vist sortir captius,així veuran aviatla salvació del vostre Déu:vindrà l’Etern amb glòria immensai esclatant.
25. Suporteu amb paciència, fills meus,el pes de l’enuig de Déu.L’enemic t’ha perseguit,però aviat el veuràs derrotat,li posaràs el peu al coll.
26. Els meus fills delicatshagueren de passarper camins pedregosos,se’ls emportaven com un ramatque l’enemic hagués robat.
27. Coratge, fills, clameu a Déu!Ell, que us ha deportat,us recorda per sempre.
28. Si abans només pensàveua apartar-vos de Déu,convertiu-vos ara i esforceu-vosa cercar-lo encara deu vegades.
29. Ell mateix, que us ha enviataquests mals,us salvarà i us duràa la joia sense fi.»
30. Coratge, Jerusalem!Et consolarà el qui et cridapel teu nom.
31. Ai dels qui t’han maltractati s’han alegrat de la teva caiguda!
32. Ai de les ciutatsque han fet esclaus els teus fills!Ai d’aquella ciutatque els ha rebut!
33. Tant com ella s’ha alegratde veure’t caurei s’ha felicitat del teu desastre,així també s’entristiràquan ella mateixa sigui devastada.
34. Li llevaré l’orgullde ciutat molt poblada,la seva altivesaacabarà en un gran plany.
35. Dies i dies l’Etern la tindrà cremant,temps i més tempshi habitaran els dimonis.
36. Gira els ulls a l’orient, Jerusalem:mira quina alegria et porta Déu.
37. Vénen els teus fillsque havies vist partir:la paraula del Sant els ha aplegatde llevant i de ponent.Vénen celebrant la glòria de Déu.