6. Si heu estat venutsals pobles estrangers,no és perquè jo us volgués destruir.Heu caiguten mans dels vostres enemicsperquè m’irritàveu a mi,el vostre Déu.
7. Exasperàveu el vostre creadoroferint sacrificisals dimonis i no a Déu.
8. Vau oblidar el Déu etern,que us havia nodrit;vau afligir Jerusalem,la qui us criava.
9. Quan ella ha vist que l’enuig de Déuqueia damunt vostre, ha exclamat:«Escolteu, ciutats veïnes de Sió:Déu m’ha cobert d’aflicció.
10. He vist com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.
11. Amb quina alegria jo els havia criat!Amb quantes llàgrimes i planysels vaig dir adéu!
12. Que ningú no vingui a saludar-me:sóc viuda i abandonada de tots.He quedat desertapels pecats dels meus fills,que s’apartaven de la Llei de Déu;
13. no reconeixien els seus preceptes,no seguien els seus manaments,no es deixaven conduirpel camí dret.
14. Veniu, ciutats veïnes de Sió:recordeu com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.
15. L’Etern ha enviat contra ellsuna nació llunyana,desvergonyida i de llengua estrangera,que no respecta els vellsni s’apiada dels infants.
16. S’han endut els fillsque jo, viuda, m’estimava,m’han deixat tota sola,sense filles.
17. »I jo, en què us podré socórrer?