6. Si heu estat venutsals pobles estrangers,no és perquè jo us volgués destruir.Heu caiguten mans dels vostres enemicsperquè m’irritàveu a mi,el vostre Déu.
7. Exasperàveu el vostre creadoroferint sacrificisals dimonis i no a Déu.
8. Vau oblidar el Déu etern,que us havia nodrit;vau afligir Jerusalem,la qui us criava.
9. Quan ella ha vist que l’enuig de Déuqueia damunt vostre, ha exclamat:«Escolteu, ciutats veïnes de Sió:Déu m’ha cobert d’aflicció.
10. He vist com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.
11. Amb quina alegria jo els havia criat!Amb quantes llàgrimes i planysels vaig dir adéu!