1. »Senyor totpoderós, Déu d’Israel, és una ànima angoixada, un esperit abatut el qui clama.
2. Escolta, Senyor, i tingues pietat, perquè hem pecat contra tu.
3. Mentre que tu regnes per sempre, ¿serà eterna la nostra perdició?
4. Senyor totpoderós, Déu d’Israel, escolta la pregària dels morts d’Israel, dels fills dels qui han pecat contra tu, sense escoltar la veu del Senyor, el seu Déu: per això ens han caigut al damunt aquestes calamitats.
5. Ara no et recordis de les culpes dels nostres pares. Recorda’t més aviat de les teves gestes i de la teva anomenada.
6. Perquè tu, Senyor, ets el nostre Déu, i nosaltres et lloarem, Senyor.
7. Per això has posat en els nostres cors el propòsit de reverenciar-te, perquè en l’exili on ara som, invoquem el teu nom i et lloem, ara que hem renunciat ben de cor a totes les infidelitats dels nostres pares, que havien pecat contra tu.
8. Aquí ens tens avui en aquest exili, on tu ens has dispersat i on som ultratjats i maleïts. Ara paguem per totes les culpes dels nostres pares, que s’havien allunyat de tu, Senyor Déu nostre.»
9. Escolta, Israel, els preceptes de vida,estigues atenti aprendràs la prudència.
10. ¿Com és, Israel,que vius en un país enemic,que et fas vellen una terra estrangera?
11. Per què et tenen per impurcom si fossis un cadàver?Per què et posen entre els qui baixenal país dels morts?
12. És que has abandonatla font de la saviesa!
13. Si haguessis seguit el camí de Déu,hauries viscut en pau per sempre.
14. Aprèn on es troba la prudència,on hi ha la força,on hi ha l’enteniment,i trobaràs alhorauna existència llarga,la vida, la llum i la pau.
15. ¿Qui ha trobat el llocon habita la prudència?¿Qui ha entrat maia la cambra dels seus tresors?
16. On són els sobirans dels pobles,que dominaven les bèsties de la terra
17. i es divertien amb els ocells del cel?On són els qui acumulavenla plata i l’or,allò que dóna als homes confiança,i anaven enriquint-se sense fi?
18. Què se n’ha fetdels qui treballaven la plata?Què en queda, del seu treball?
19. Tots s’han fos,han baixat al país dels morts,i ara uns altres ocupen el seu lloc.
20. Ells foren els primersque havien vist la llumi havien habitat la terra,però no van trobar el camí del saber,
21. no en van descobrir les rutes,no se’l van fer seu.Els seus fillsse’n desviaren més encara.
22. A Canaan no en sentien parlar,no s’apareixia pas a Teman.
23. Tampoc els fills d’Agar,que a la terra cerquenon hi ha l’enteniment,o els mercadersde Merran i de Teman,o els fabulistes i filòsofs,no coneixen el camí de la saviesa;de les seves rutesno en tenen ni memòria.
24. Oh Israel, que n’és, de gran,la casa de Déu,que n’és, d’ample, el seu domini!
25. És gran i sense límits,és alt, és immens.
26. Allà van néixer, al principi,aquells gegants,famosos, fornits,homes de guerra.
27. Però Déu no els va pas escollir,no va mostrar-los el camí del saber.
28. Es van perdreper manca de prudència,s’extraviarenperquè el seny els va faltar.
29. ¿Qui ha pujat dalt al celper abastar la saviesai fer-la baixar de dalt els núvols?
30. ¿Qui ha travessat el marfins a trobar-lai emportar-se-laa canvi de l’or més preciós?
31. Ningú no coneixel camí que hi mena,ningú no sap endevinar-ne la ruta.
32. Sols la coneix el qui ho sap tot;l’ha mostradaamb la seva intel·ligència.Ell ha preparat per sempre la terra,i després l’ha poblada d’animals.
33. Quan envia la llum,la llum va fent camí;quan la crida, l’obeeix tremolant.
34. Els estels brillenen el seu lloc de guàrdia,joiosos i contents.
35. Quan ell els crida,responen: «Som aquí!»,i brillen alegres per al seu creador.
36. Aquest és el nostre Déu,cap altre no compta al seu costat.
37. Ell ha mostrat tot el camí del saberi l’ha donat a Jacob, el seu servent,al seu estimat, el poble d’Israel.
38. Després d’això ha aparegut a la terrai ha conviscut amb els homes: