1. »Senyor totpoderós, Déu d’Israel, és una ànima angoixada, un esperit abatut el qui clama.
2. Escolta, Senyor, i tingues pietat, perquè hem pecat contra tu.
3. Mentre que tu regnes per sempre, ¿serà eterna la nostra perdició?
4. Senyor totpoderós, Déu d’Israel, escolta la pregària dels morts d’Israel, dels fills dels qui han pecat contra tu, sense escoltar la veu del Senyor, el seu Déu: per això ens han caigut al damunt aquestes calamitats.
5. Ara no et recordis de les culpes dels nostres pares. Recorda’t més aviat de les teves gestes i de la teva anomenada.
6. Perquè tu, Senyor, ets el nostre Déu, i nosaltres et lloarem, Senyor.
7. Per això has posat en els nostres cors el propòsit de reverenciar-te, perquè en l’exili on ara som, invoquem el teu nom i et lloem, ara que hem renunciat ben de cor a totes les infidelitats dels nostres pares, que havien pecat contra tu.
8. Aquí ens tens avui en aquest exili, on tu ens has dispersat i on som ultratjats i maleïts. Ara paguem per totes les culpes dels nostres pares, que s’havien allunyat de tu, Senyor Déu nostre.»