1. »Senyor totpoderós, Déu d’Israel, és una ànima angoixada, un esperit abatut el qui clama.
2. Escolta, Senyor, i tingues pietat, perquè hem pecat contra tu.
3. Mentre que tu regnes per sempre, ¿serà eterna la nostra perdició?
4. Senyor totpoderós, Déu d’Israel, escolta la pregària dels morts d’Israel, dels fills dels qui han pecat contra tu, sense escoltar la veu del Senyor, el seu Déu: per això ens han caigut al damunt aquestes calamitats.
5. Ara no et recordis de les culpes dels nostres pares. Recorda’t més aviat de les teves gestes i de la teva anomenada.
6. Perquè tu, Senyor, ets el nostre Déu, i nosaltres et lloarem, Senyor.
7. Per això has posat en els nostres cors el propòsit de reverenciar-te, perquè en l’exili on ara som, invoquem el teu nom i et lloem, ara que hem renunciat ben de cor a totes les infidelitats dels nostres pares, que havien pecat contra tu.
8. Aquí ens tens avui en aquest exili, on tu ens has dispersat i on som ultratjats i maleïts. Ara paguem per totes les culpes dels nostres pares, que s’havien allunyat de tu, Senyor Déu nostre.»
9. Escolta, Israel, els preceptes de vida,estigues atenti aprendràs la prudència.
10. ¿Com és, Israel,que vius en un país enemic,que et fas vellen una terra estrangera?
11. Per què et tenen per impurcom si fossis un cadàver?Per què et posen entre els qui baixenal país dels morts?
12. És que has abandonatla font de la saviesa!
13. Si haguessis seguit el camí de Déu,hauries viscut en pau per sempre.
14. Aprèn on es troba la prudència,on hi ha la força,on hi ha l’enteniment,i trobaràs alhorauna existència llarga,la vida, la llum i la pau.
15. ¿Qui ha trobat el llocon habita la prudència?¿Qui ha entrat maia la cambra dels seus tresors?