1. Missatge revelat a Abdies.Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom.Hem sentit aquest missatgedel Senyor,i un enviat el porta a les nacions:«Sortim, sortim a combatrecontra Edom!»
2. Diu el Senyor:«Jo et faré el més petit dels pobles,el més menyspreable de tots.
3. La teva altivesa t’ha enganyat,perquè vius a les escletxes de la roca,al cim dels turons,i afirmes: “Qui me’n podrà treure?”
4. Ni que t’enlairessis com l’àguilai fessis el niu a les estrelles,d’allà te’n faré caure.Ho dic jo, el Senyor.
5. Si de nit t’arriben lladres,si ve gent que t’espolia,com podries quedar tranquil?¿No és cert que et saquejaranal seu gust?Si t’arriben uns veremadors,només en deixaran uns gotims!
6. Com han escorcollat el país d’Esaúi regirat els seus tresors!
7. Tots els aliatst’han expulsat del teu país.Els teus millors amicst’han traït i dominat;ells, que compartien el teu pa,t’han parat trampes sota els peus.I tu encara no tens seny!
8. »¿No és cert que aquell diaexterminaré d’Edomtots els seus savis,i no hi haurà més senya la muntanya d’Esaú?Ho dic jo, el Senyor.
9. Els teus valents, Teman,s’esglaiaran,i així seran aniquilats tots els homesde la muntanya d’Esaú,per culpa de la mortaldat:
10. per culpa de la violènciacontra Jacob, el teu germà,quedaràs avergonyit i eliminatper sempre.
11. »El dia que t’estavesdavant de Jerusalem,el dia que uns estrangerscapturaven el seu exèrcit,que uns estranys entravenper les seves portesi se la repartien a sorts,tu també vas fer com ells.
12. Tu no t’havies de complaureen la dissort del teu germà,aquell dia funest!No havies d’alegrar-tea costa dels de Judàel dia que els veies perduts;no havies de parlar-neamb insolènciael dia de l’opressió;
13. no havies d’entrara la ciutat del meu pobleel dia de la seva desgràcia;no t’havies de complaureen els seus malsel dia del seu desastre;no havies d’apoderar-tede les seves riquesesel dia de la seva calamitat;
14. no t’havies de plantar a les cruïllesper matar els seus fugitius,ni havies de lliurarels qui s’escapavenel dia de l’opressió.