1. Missatge revelat a Abdies.Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom.Hem sentit aquest missatgedel Senyor,i un enviat el porta a les nacions:«Sortim, sortim a combatrecontra Edom!»
2. Diu el Senyor:«Jo et faré el més petit dels pobles,el més menyspreable de tots.
3. La teva altivesa t’ha enganyat,perquè vius a les escletxes de la roca,al cim dels turons,i afirmes: “Qui me’n podrà treure?”
4. Ni que t’enlairessis com l’àguilai fessis el niu a les estrelles,d’allà te’n faré caure.Ho dic jo, el Senyor.
5. Si de nit t’arriben lladres,si ve gent que t’espolia,com podries quedar tranquil?¿No és cert que et saquejaranal seu gust?Si t’arriben uns veremadors,només en deixaran uns gotims!
6. Com han escorcollat el país d’Esaúi regirat els seus tresors!
7. Tots els aliatst’han expulsat del teu país.Els teus millors amicst’han traït i dominat;ells, que compartien el teu pa,t’han parat trampes sota els peus.I tu encara no tens seny!
8. »¿No és cert que aquell diaexterminaré d’Edomtots els seus savis,i no hi haurà més senya la muntanya d’Esaú?Ho dic jo, el Senyor.
9. Els teus valents, Teman,s’esglaiaran,i així seran aniquilats tots els homesde la muntanya d’Esaú,per culpa de la mortaldat:
10. per culpa de la violènciacontra Jacob, el teu germà,quedaràs avergonyit i eliminatper sempre.
11. »El dia que t’estavesdavant de Jerusalem,el dia que uns estrangerscapturaven el seu exèrcit,que uns estranys entravenper les seves portesi se la repartien a sorts,tu també vas fer com ells.
12. Tu no t’havies de complaureen la dissort del teu germà,aquell dia funest!No havies d’alegrar-tea costa dels de Judàel dia que els veies perduts;no havies de parlar-neamb insolènciael dia de l’opressió;
13. no havies d’entrara la ciutat del meu pobleel dia de la seva desgràcia;no t’havies de complaureen els seus malsel dia del seu desastre;no havies d’apoderar-tede les seves riquesesel dia de la seva calamitat;
14. no t’havies de plantar a les cruïllesper matar els seus fugitius,ni havies de lliurarels qui s’escapavenel dia de l’opressió.
15. És a prop el dia del Senyor,dia d’amenaçacontra totes les nacions.Et faran a tu tal com tu has fet.Amb la mateixa paga et pagaran.
16. »Tal com vosaltres, poble meu,heu begut la copaa la meva muntanya santa,així mateix la beuransense parar totes les nacions:els pobles la beuran i la buidaran,serà com si mai no haguessin existit!
17. »Però a la muntanya de Sióhi haurà una resta, que serà santa,i els del casal de Jacob posseiranels qui els posseïen.
18. El casal de Jacob serà un foc,i el de Josep, una flama,però el d’Esaú serà com la palla:l’encendran i el consumiran.Del casal d’Esaú no en quedarà res.Ho he dit jo, el Senyor.
19. Els de Judà que viuen al Nèguebocuparan la muntanya d’Esaú,i els de la Xefelà,el país dels filisteus;també ocuparan els camps d’Efraïmi els camps de Samaria.I els de Benjamí ocuparan Galaad.
20. Els antics deportats,aquesta munió d’israelites,s’establiran a Canaan fins a Sarepta,i els antics deportats de Jerusalemque són a Sefaradocuparan les ciutats del Nègueb.
21. Pujaran victoriososa la muntanya de Siói governaran la muntanya d’Esaú.I la reialesa serà del Senyor!»