7. En veure’m en perill,vaig clamar al Senyor,vaig clamar al meu Déu;des del seu palau,ell va escoltar el meu clam,parà l’orella al meu crit de socors.
8. »Llavors la terra s’estremí i tremolà,cruixiren els fonaments del cel,trontollaren quan ell es va indignar.
9. El seu respir treia glops de fum,li sortia de la boca un foc devorador,tot ell llançava brases ardents.
10. Esberlà la volta del cel i baixà,tenia sota els peus una negra nuvolada;
11. volava amb un querubí per carrossai aparegué sobre les ales de l’huracà,
12. envoltat d’un pavelló de fosca,d’un gran aiguat i espessa nuvolada.
13. El seu esclat encenia brases roents.