8. Eren tocant a la Roca Gran, prop de Gabaon, quan van trobar al seu davant Amassà. Joab duia el vestit de campanya i anava cenyit amb l’espasa embeinada. En avançar-se, va deixar que l’espasa li rellisqués de la beina i caigués.
9. Llavors va saludar Amassà i, mentre amb la mà dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir:– ¿Estàs bé, germà meu?
10. Amassà no es va adonar que Joab havia recollit l’espasa i l’empunyava amb la mà esquerra. Joab li va clavar l’espasa al ventre, i les seves entranyes s’escamparen per terra. Amassà va morir sense que Joab li hagués de donar cap més cop. Després Joab i el seu germà Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí.
11. Un dels soldats de Joab s’havia quedat a la vora d’Amassà i anava dient:– Qui sigui amic de Joab, qui sigui partidari de David, que segueixi Joab!
12. Amassà es rebolcava en la sang, al mig del camí, i aquell soldat s’adonà que tots s’hi aturaven. Aleshores el va enretirar del camí cap al camp i el va cobrir amb un mantell, perquè veia que tothom qui arribava allà s’hi aturava.
13. Així que el va enretirar del camí, tots van continuar darrere de Joab, a perseguir Xeba, fill de Bicrí.